Modest Mússorgski va ser un dels compositors nacionalistes russos més originals i influents del segle XIX. L'amistat amb Borodín el porten a conèixer altres joves interessats per la música amb els que més tard formaria el que es coneix com el Grup dels Cinc.
Aquests cinc músics eren: Alexander Borodín, Mili Balakirev,César Cui, Nikolai Rimski-Kórsakov, Modest Mússorgski.
De tots cinc, Mússorgski era el més genial, el més naturalista, i utilitzà sovint una harmonia basada en les escales de la música folklòrica russa. Alhora, però, i potser en conseqüència, va ser el menys tècnic, i sovint va caldre que els altres l'ajudessin, sobretot a instrumentar.
OBRA:
Tot i que la seva obra mestra és l'òpera Borís Godunov (1868) basada en el drama de l'escriptor rus Aleksandr Puixkin jo parlaré del poema sinfònic que va fer i que cal destacar.
El poema simfònic que va fer és: Una nit a la muntanya Pelada (1867).
La peça està inspirada en una història curta de Gógol, en el qual un pagès presencia un acte de bruixeria a la Muntanya Pelada, aprop de Kiev a la nit de Sant Joan. Aquesta nit, el diable (en el cim de la muntanya) reunia a tots els esperit6s morts amb ell. Al final de sis campanades anunciaven la llum del dia i els morts tornaven a les seves tombes. També hi ha una llegenda que es diu Llegenda de la nit Walpurgis, on les bruixes es reuneixen a la nit de Sant Joan per oferir honors al diable. Vaig trobar una altra obra similar anomenada la Dansa Macabra de Camile Saint-Saëns, en la qual passa, com el seu nom indica, una dansa macabra, on participen els esperits en pena.
La composició va ser iniciada el 10 de juny de 1867 i acabada per primera vegada al cap de 13 dies. Després vingueren nombroses revisions i mai no s'interpretà en vida del compositor.
És l'única obra orquestral de Mussorgsky i a banda de Quadres d'una exposició per a piano solista, és l'única obra instrumental de la seva escassa producció.
Fantasia és el tercer llargmetratge d'animació i un clàssic d'animació dels estudis Disney, estrenat a finals de l'any 1940. La seva producció ha estat llançada poc després de Blancaneus i els set nans (1937) i en paral·lel a Pinotxo estrenada a començaments de l'any 1940.
Aquesta pel·lícula és una experimentació sense diàleg l'objectiu de la qual és d’il·lustrar o d'acompanyar amb animació temes de música clàssica. Vuit extractes musicals, tocats la majoria per l'orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski, componen les set seqüències d'aquests dibuixos animats. És també per a nombrosos autors i crítiques una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «nova forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació).
