Què és?
Un poema simfònic és una obra d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat del qual és moure sentiments i despertar sensacions.
A diferència de les simfonies o concerts (que tenen estructura de forma sonata), el poema simfònic és d'estructura lliure o segueix l'estructura del text literari en que s'ha inspirat. Generalment consta d'un sol moviment i està escrit per a orquestra.
Va aparèixer per primera vegada al Romanticisme i el terme va ser aplicat per primera vegada per Franz Liszt, que va escriure tretze composicions d'aquest gènere.
L'objectiu del poema simfònic és buscar la unió entre totes les arts.
Els grans mestres del poema simfònic
Hi va haver grans compositors del poema simfònic. Seguidament anomenaré els més importants i la obra més destacada de casascún d'ells:
Hector Berlioz, francès, amb la seva Simfonia fantàstica.
Franz Liszt, hongarès, amb la Simfonia Faust.
Richard Straus, alemany, amb Així parlà Zaratrusta.
Smetana amb La meva pàtria, composta de sis poemes simfònics, un d'ells El riu Moldava.
Mussorgsky amb Nit a la muntanya pelada.
Dvorak amb la Simfonia del nou món.
